Gaudir de l’esport sense perdre l’essència: com escollir bé els teus objectius competitius
Els esports de resistència, en els darrers anys, estan generant una gran popularitat. Cada vegada són més les persones que comencen a córrer, pedalar o nedar, buscant una millora de la seva qualitat de vida:
Millorar la seva condició física.
Sentir-se millor mentalment.
Poder millorar i augmentar les seves relacions socials.
I, segurament, molts altres aspectes que cada esportista coneix respecte a ell mateix.
Que bonics són els inicis d’una pràctica esportiva, la novetat d’estar fent una activitat nova és, sense dubte, una sensació molt agradable, difícil de quantificar i qualificar, però molt palpable a l’interior de cada esportista.
Segurament cadascú ho sentirà d’una forma diferent, però la sensació final serà força idèntica: una bonica satisfacció personal, que cap esportista hauria d’oblidar quan ja gaudeixi d’una certa experiència. Gaudir de córrer, pedalar o nedar, lluny d’obtenir resultats o rendiments, simplement pel pur plaer de dur a terme activitat física.
Aquest és l'inici de molts esportistes de resistència i estem convençuts que molts de vosaltres us hi heu pogut visualitzar.
L’esport és una de les eines més potents per cuidar la salut mental i sentir-se en harmonia amb un mateix.
L’activitat física ens ajuda a desenvolupar tant el cos com la ment, i això repercuteix directament en la percepció que tenim de nosaltres mateixos. Entre altres aspectes, enforteix l’autoestima i la seguretat personal, dos pilars essencials per gaudir d’una vida plena en qualsevol àmbit.
Ara bé, la clau està a mantenir una relació equilibrada amb l’esport. Si en fem un ús saludable, ens regala benestar i serenitat; però si en fem un abús, pot acabar convertint-se en una font d’estrès i conflicte intern, just l’efecte contrari al que busquem.
Desitgem que aquesta publicació, redactada de forma col·laborativa amb la psicòloga esportiva Noemí Bonet, us permeti generar una certa reflexió personal respecte al paper que juga l’esport en la vostra vida personal i reconèixer si us està ajudant realment a obtenir tots els seus beneficis, tant físics com mentals.
Quan l’essència es transforma
Al principi, quan comencem a practicar qualsevol esport, la millora física i mental es nota, pràcticament, entrenament rere entrenament. Aquesta progressió genera la sensació de voler més. I és just en aquest instant en què el fet de gaudir pot anar variant cap a una necessitat constant de desitjar millorar el propi rendiment i començar a oblidar l’essència de la qual us parlàvem.
No ens malinterpreteu, aspirar a créixer és natural i necessari. Sense aquesta ambició, no existiria cap evolució personal i social, però cal vigilar que el personatge esportiu no es mengi a la persona que va començar a practicar esport per millorar físicament i mentalment, un objectiu que hauria de ser el principal, especialment en tots aquells esportistes amateurs.
I això és el que intentarem explicar donant-vos consells per a poder mantenir sempre els peus a terra i pugueu aconseguir els dos vessants: millorar el vostre rendiment mentre continueu gaudint de l’esport.
El valor real de l’esport
La participació en esdeveniments esportius ha augmentat considerablement i és una notícia de la qual ens n’alegrem molt. Tot el que sigui promoure hàbits de vida més saludables a través de l’activitat física és un fet a celebrar i mai limitarem a cap persona a complir objectius que li proporcionen pau i alegria. No obstant això, la línia entre que un objectiu sigui saludable a què ho deixi de ser, pot ser molt fina.
I aquest és precisament el tema que tractem en aquest article: aprendre a identificar quins són aquells objectius que realment aporten gratitud personal i salut a l’esportista, i no parlem de l’emoció eufòrica i momentània de creuar un arc de meta o d'aconseguir una marca personal.
Parlem d’aquella sensació d’haver preparat un objectiu des de la tranquil·litat, des de l’emoció d’haver gaudit, en gran manera, de tota la preparació fins al dia de la prova, gaudint de la condició física que realment mereix l’objectiu o competició. Si ho aconseguiu, sapigueu per descomptat que ja heu guanyat, passi el que passi.
No ens enganyem, vivim en una societat que, en qualsevol aspecte de la vida, el resultat obtingut importa, i aquesta dinàmica social molts cops es trasllada a punts on realment el resultat no és veritablement el més important i menys encara en esportistes amateurs.
De fet, estem quasi convençuts que quan donem menys valor al resultat obtingut tot pot sortir una mica millor. La pressió afegida en poques ocasions sol aconseguir una millora dels resultats, així que cap resultat és tan important.
El valor com a persona no l’aporta un resultat esportiu. El teu valor personal te l'aporten molts altres aspectes de la teva vida: com tractes les persones del teu voltant (família, amics, parella), com saludes al cambrer quan entres a la teva cafeteria preferida, com reps a les persones que treballen amb tu i, sobretot, com et tractes a tu mateix. De fet, aquest segurament serà el factor diferencial que marcarà com tractes a tots els altres, així doncs, cuida’t i no et posis més pressió de la que ja et pot estar venint de sèrie.
Objectius SMART: com ens pot ajudar aquest concepte
Un marc de referència molt utilitzat en psicologia esportiva és el concepte SMART, ens ajuda a escollir els objectius d’una forma molt més concreta i realista.
De què ens parla aquest concepte i com ens pot ajudar?
A l’hora d’escollir un objectiu hem de tenir clars certs aspectes que ens permetran tenir més clar com executar el procés d’entrenament. Un objectiu ha de ser:
Específic: Si tens clar quin objectiu vols aconseguir serà molt més fàcil implementar un procés d’entrenament que generi les adaptacions necessàries per poder assolir amb èxit el que t’has proposat.
Exemple: M’agradaria córrer una cursa de 10 km en 45 minuts.
Mesurable: Poder mesurar el procés i la millora a través de l'anàlisi de l’entrenament.
Exemple: Observar si els ritmes dels entrenaments et permeten ser capaç de poder córrer els 10 km en 45 minuts.
Assolible: Un objectiu ha de suposar un repte estimulant però alhora a l’abast de les teves condicions físiques.
Exemple: Si la teva millor marca personal en 10 km és de 55 minuts, a curt termini, és difícil aconseguir córrer-la en 45 minuts.
Rellevant: Aquest objectiu té sentit dins del meu pla d’entrenament? Està alineat amb el que realment vull millorar (força, resistència, velocitat…)?
Temporal: Tenir un termini o una data aproximada de quan voldràs afrontar l’objectiu, et permetrà organitzar molt millor el procés d’entrenament.
Exemple: Durant els pròxims tres mesos em prepararé la cursa.
Què aconseguim utilitzant el concepte SMART?
Claredat: Objectiu específic i entrenaments més específics.
Disminuir la frustració: definir objectius assolibles i realistes.
Augment de la motivació.
Planificar el procés d’entrenament de manera ordenada.
Objectius per motivació personal
La motivació a l’hora d’escollir un objectiu és un dels factors als quals més atenció haurem de prestar durant el temps que duri la preparació. Haurem d’anar valorant si es manté o inclús si augmenta i, també, acceptar si en algun moment disminueix i intentar identificar el perquè.
En l'inici de la preparació, la motivació es troba intacta, no obstant això, observar com va evolucionant al llarg del procés ens permet mantenir la millor relació possible entre l’entrenament i la resta de facetes personals.
Si la motivació que sentim durant el procés d’entrenament es manté, molt possiblement l’objectiu que estem preparant s’alinea força amb el que realment ens implica i volem aconseguir.
Si l’esportista manté la constància sense sentir-se condicionat per l’entrenament, podrem tenir continuïtat en el procés d’entrenament des d’un punt de vista saludable físicament i mentalment, un aspecte clau i que hauria de ser la base de tot esportista.
No obstant això, si la motivació durant el procés va baixant i costa mantenir la rutina, serà important revaluar si l’objectiu plantejat s’alinea amb el que realment l’esportista vol aconseguir.
En aquest cas, és útil reflexionar si, en triar-lo, vam ser prou conscients del motiu pel qual el volíem assolir i de tot el que implicava el procés d’entrenament.
És per aquest motiu que considerem important que l’esportista intenti ser conscient de tot el que suposarà per ell o ella el procés d’entrenament i intentar ser el més sincer possible amb si mateix sobre si realment necessita i té ganes d'implicar-se en el temps i la dedicació que requereix.
Si la conclusió és que l’objectiu ha estat massa ambiciós i hem de rebaixar l’exigència, és important no qualificar-ho com un fracàs, al contrari, és una victòria per revaluar i reajustar els objectius i així trobar aquell que realment sí que pot ser gestionat el millor possible per l’esportista.
La comparació entre esportistes
Cada persona té els seus ritmes i necessitats, i no hauria de forçar-los per intentar igualar o superar qui té al costat. Quan l’esforç s’orienta només a ser “més que algú altre”, s’allunya del propòsit real: créixer i millorar per un mateix.
És un veritable privilegi envoltar-se de persones que fan les coses molt bé o que tenen la capacitat d’assumir esforços superiors. Us animem a transformar la comparació i l’enveja en admiració sincera.
Admirar les virtuts dels qui us envolten és un acte sa i enriquidor. Us permet créixer com a persones i, alhora, incorporar a la vostra manera petits gestos o actituds que us inspirin. Acceptar amb naturalitat que sempre hi haurà algú que farà certes coses millor és una gran qualitat, i massa poc freqüent avui en dia.
Us encoratgem a ser d’aquest tipus de persones: us traurà pressió personal i convertireu l’admiració en una font d’inspiració que us permetrà aprendre des d’una mirada oberta i neta.
En cas contrari, si la comparació deriva en enveja, la vostra autoestima es veurà afectada, creixerà el neguit i la frustració, i potser acabareu actuant o fent comentaris que només reflectiran aquest malestar. Això us restarà valor personal.
Objectius per escapar d’un problema real
Tampoc considerem un objectiu correcte aquell que es planteja amb la intenció d’evitar enfrontar-se a un problema personal, creient que el podrà amagar. Difícilment funcionarà.
Davant d’un problema personal, sigui del tipus que sigui, recórrer a l’esport de manera desmesurada per evitar afrontar les emocions pot semblar útil al principi. Però tot allò que no s’afronta, tard o d’hora, torna a aparèixer, sovint amb més intensitat.
A més, entrenar amb objectius per als quals encara no s’està preparat psicològicament pot sumar un estrès innecessari.
Respecteu-vos sentir tot procés personal i emocional des de l’autocompassió i no des de l'autoexigència.
Per això, el nostre consell és utilitzar l’esport amb mesura, gaudint dels seus beneficis psicològics però sense convertir-lo en una forma d’anestèsia.
La mesura justa és aquella que no genera conflicte intern, la que sorgeix de manera natural i sense pressió afegida.
Un cop tenim definits com poden ser els objectius, serà una mica més fàcil saber escollir l’origen d’aquest i poder prendre una decisió més encertada.
Si aquesta opció no és suficient, tenim un aspecte molt a favor en tots nosaltres: aturar-nos un moment i escoltar què ens diu el nostre instint, aquella veu interna que sovint respon de manera automàtica davant moltes decisions.
Si ens transmet una sensació de pau envers l’objectiu serà un bon punt de partida; en canvi, si ens genera sensacions estranyes i contradictòries, potser és el moment de plantejar-te si realment desitges fer el que t’havies planificat en un inici.
No ho volem expressar com una dicotomia, al contrari, segons el moment vital de cadascú, un mateix objectiu pot variar, i allò que en un moment genera una motivació duradora, més endavant pot deixar de ser-ho.
Adaptar-se a les diferents circumstàncies és un art difícil d’assolir i molt reconfortant si, a poc a poc, ens hi apropem.
A continuació, us deixem algunes preguntes que us poden ajudar a reflexionar i entendre millor d’on sorgeix aquest objectiu:
Escullo l’objectiu per motivació personal?
Escullo l’objectiu per validació social? I donar-me valor pel que pensaran els altres?
Quanta implicació vull que representi l’entrenament a la meva vida?
Coincideix amb el necessari per a l’objectiu escollit?
S’alinea la implicació que vull dur a terme amb l’esforç i l’entrenament que requereix la prova que vull realitzar?
Soc capaç de viure aquesta implicació mentalment i físicament de manera saludable?
Soc capaç d’assumir que durant el procés hi haurà imprevists?
Soc capaç d’assumir que no tot sortirà com un/una voldria?
Gaudir de l’esport en tot moment
En resum, viviu l’esport de la forma que més us faci gaudir i us permeti estar en pau amb vosaltres mateixos.
Esforçar-se i voler millorar és positiu, però procureu que sempre sigui des de la gratitud cap a vosaltres, per créixer com a persones i com a esportistes.
Per concloure, volem deixar clar que el vostre valor personal i social no depèn de cap resultat esportiu ni de participar en competicions extremes amb les quals no us sentiu identificats.
El que realment us dona valor és la manera com us relacioneu amb vosaltres mateixos: saber reconèixer i potenciar les vostres virtuts, alhora que identifiqueu, amb mirada constructiva, aquells trets que podeu millorar per viure amb més pau mental.
Quan una persona fa un acte de consciència sobre com és, quines són les seves virtuts i intentar modificar comportaments que poden estar condicionant la seva vida, molts cops per idees, pensaments i patrons d’actuació repetits en el temps, la relació amb un mateix canvia profundament i es tradueix en un benestar emocional més gran.
Estem segurs que, en aquest punt, la relació amb els altres esdevé més rica i genuïna. Les persones del vostre voltant voldran apropar-se a i comptar amb vosaltres, i això és, al nostre entendre, un dels èxits més grans que podeu assolir. Un èxit personal que mereixeu reconèixer i del qual us podeu sentir profundament orgullosos.
